Remove jekyll

This is a complete rewrite of my blog to a vastly simpler form. That is,
we only need HTML and a couple of build scripts to have something
equivalent, without all the dependencies that jekyll brings. I have also
taken the chance to remove a lot of stuff that was actually not needed.

Signed-off-by: Miquel Sabaté Solà <mikisabate@gmail.com>

1 files changed, 0 insertions, 194 deletions

diff --git a/_i18n/ca/_posts/2019-02-26-porta-a-porta.md b/_i18n/ca/_posts/2019-02-26-porta-a-porta.md
deleted file mode 100644
index da072c6..0000000
--- a/_i18n/ca/_posts/2019-02-26-porta-a-porta.md
+++ /dev/null
@@ -1,194 +0,0 @@
----
-layout: post
-title: La recollida porta a porta
-lang: ca
-english_available: false
-blogpost: true
-tags: portaaporta ecologia reciclatge residus municipalisme
----
-
-Si em preguntessin «quin ha estat el canvi que més t'hagi marcat durant l'últim
-any?», segurament respondria: el *porta a porta*. Aquest canvi ha modificat com
-una comunitat sencera pensa sobre els residus que genera, i com aquests s'han de
-gestionar. No sé si hi ha gaire gent interessada en aquest tema, però si n'heu
-sentit a parlar o diuen que ho volen implantar al vostre poble, deixeu-me que us
-expliqui com ha anat a Capellades i quines perspectives de futur li veig.
-
-## Porta a porta?
-
-Val, primer de tot, què coi és això del porta a porta? La recollida
-d'escombraries porta a porta és un sistema en què el servei d'escombaries passa
-a recollir la brossa a cada porta. Seguint aquesta lògica els contenidors ja no
-són necessaris i, per tant, també es treuen de la via pública. Això canvia
-radicalment el paradigma: ja no hi ha contenidors —ni de reciclatge, ni dels
-"normals"— i per tant la brossa s'ha de gestionar d'una manera molt diferent.
-
-Però això no és tot, i és que els escombriaires no recullen tot allò que
-vulguis, sinó que hi ha un calendari que dicta quin tipus de brossa es recull
-cada dia. I aquí, crec, és on el sistema ha tocat més el crostó: el reciclatge
-passa a ser obligatori.
-
-## El porta a porta a Capellades
-
-El porta a porta es va implantar a Capellades el juny de l'any passat. Com us
-podeu imaginar, malgrat les mil i una xerrades informatives que es van fer,
-tothom tenia dubtes sobre el seu funcionament. Hi havia així, des dels més
-optimistes que creien que això en qüestió d'unes setmanes ja estaria més que
-après, fins als més catastrofistes que imaginaven el Capelló ple de merda fins
-amunt —i aquell ric ventall de grisos que s'ho miraven de reüll.
-
-Sigui com sigui, sincerament no crec que ningú tingués ni punyetera idea de com
-aniria tot plegat. La primera setmana la recordo d'una manera molt excepcional:
-gent que no havia reciclat mai que anava amb l'ai al cor, gent que va esperar
-fins a l'últim dia per amuntegar brossa allà on abans hi havien els enyorats
-contenidors, gent que no sabia ben bé què significava cada cubell, etc. Això
-també s'agreujava amb les aportacions de gent que vivia a les urbanitzacions de
-la Torre de Claramunt, en què la brossa no es recull tots els dies. Durant la
-primera setmana tot feia pensar que tot aniria malament, però màgicament tot va
-anar més o menys bé. Dic màgicament, perquè tot i que jo personalment veia bé
-aquest canvi, el flux negatiu que rebia cada dia em feia veure les coses més
-aviat negres.
-
-La incertesa dels primers dies es va esvair ràpidament, i mica en mica tothom ja
-s'havia après el calendari de la recollida. Ja no apareixien les etiquetes
-vermelles del dia següent que indicaven que algun dels teus veïns s'havia
-despistat i havia baixat el que no tocava. Tampoc s'escoltaven aquelles notícies
-inicials —que en alguns casos segurament eren més aviat mites urbans— de gent
-que tiraven les escombraries pel bosc, ni hi havia cap rastre de l'exèrcit de
-gats que havia d'envair la vila per culpa dels cubells de l'orgànica.
-
-## Llavors, tot flors i violes oi?
-
-Tal i com pronosticava el sentit comú, al final la gent es va anar acostumant, i
-les diferents fraccions s'anaven recollint amb tota la nova normalitat. Els
-índexs de reciclatge, evidentment, van millorar amb escreix: Capellades va passar
-a tenir un percentatge de residus reciclats del 83%.
-
-Com veieu, estic sent bastant optimista, i és que en general estic molt satisfet
-del porta a porta. Ara bé, sé que hi haurà molta gent que em tiraria els plats
-pel cap si llegeix aquesta entrada. Suposo que no tot pot agradar a tothom. El
-que no faré, però, és tractar aquestes persones com a idiotes i fer veure que
-tot és magnífic, perquè en certa part algunes de les queixes provenen d'aspectes
-que s'han de polir.
-
-Alguns d'aquests aspectes s'han anat polint a mesura que s'anava veient la
-realitat de la vila: s'han adaptat voreres que no eren prou amples per a deixar
-els cubells de pisos amb molts habitatges, s'ha delimitat millor on havien
-d'anar els cubells en habitatges amb una vorera no gaire usual, etc. No són
-aspectes trencadors, però són aquelles petites coses del dia a dia que es poden
-fer molestes.
-
-Ara bé, també hi ha queixes que provenen de la mandra o la manca de consciència
-ecològica: gent que ja estava molt ben acostumada al sistema «de tota la vida» i
-que no en volia saber res de totes aquestes històries dels cubells. També em
-jugo un pèsol que encara, avui en dia, hi deu haver gent que acumula la brossa
-com ho havia fet sempre i que la tira al poble del costat tot anant a
-treballar. Tot i l'entusiasme que teníem els que ja reciclàvem —perquè en un
-sentit segurament un pèl egoïsta ens ha simplificat bastant la vida—, puc
-entendre les queixes d'aquells que ja veien amb bons ulls el sistema anterior.
-
-Jo, a més, soc un cas especial, ja que just davant del meu bloc de pisos hi
-havia uns contenidors d'aquells soterrats i, més avall, hi havia contenidors
-normals i de reciclatge. He de dir que amb aquesta experiència he estat capaç de
-rebatre molts arguments de gent molesta amb aquest sistema. Com ara:
-
-- «Ara la via està més bruta!». Almenys al meu carrer, els contenidors —fins i
-  tot els soterrats— eren un merder important. A més, com que tothom apilava la
-  seva brossa allà, feia que les cantonades on hi havien els contenidors fessin
-  bastanta llastimeta i la gent les evités.
-- «Quan recullen el vidre fa molt soroll». Evidentment la vida devia ser molt
-  fàcil quan no recollien el vidre davant de la teva porta, però creieu-me que,
-  vivint a la vora d'un contenidor de vidre, la recollida era molt més sorollosa
-  que ara. A més, quan els contenidors existien, durant els estius tenia la
-  costum d'aixecar-me a tancar la finestra a la matinada perquè el camió de la
-  brossa passava i feia molt més soroll que el que fan ara els escombriaires del
-  porta a porta. I això era cada dia, perquè la recollida d'abans era *molt més*
-  sorollosa que no pas ara. Una resposta seria que potser la solució de llavors
-  passava per recollir la brossa a una altra hora. La veritat, però, és que si
-  abans es feia en hores inòspites és perquè la recollida era molt més lenta i
-  molesta que ara: abans quan anaves amb cotxe i et trobaves el camió de la
-  brossa en altres pobles, sabies que havies begut oli, perquè la cosa tardaria
-  segles (sobretot si es tractava de contenidors soterrats).
-- «Els cubells ocupen molt!». Com en les altres queixes, aquesta idea prové de
-  gent que no tenia els contenidors davant de casa seva. Els contenidors
-  ocupaven una bestialitat més que no pas ho fan ara els cubells —fins i tot,
-  irònicament, els soterrats. De fet, el poble ha guanyat molt d'espai amb
-  aquest nou sistema, i l'aparició de places d'aparcaments on abans es faria
-  estrany n'és una prova.
-- «Aquest sistema es fa molt pesat». Aquesta és una queixa que entenc, però que
-  es resol canviant el punt de vista. Per mi era molt més pesat el sistema
-  anterior. M'explico. Quan tiraves rebuig, algunes vegades el contenidor estava
-  fins a dalt de tot, i havies de fer equilibris amb la bossa per tal que no
-  caigués a terra i pogués suposar alguna molèstia. Si reciclaves, a més, el
-  tema era molt pitjor. La manera com estaven dissenyats els contenidors feia
-  que, quan estaven molt plens, havies de suar la gota gorda per encabir-hi la
-  teva bossa. Des del meu punt de vista és molt més còmode deixar un cubell
-  petit davant de casa, que no pas fer segons quines històries per llançar la
-  bossa al contenidor.
-- «Em sembla bé que es recicli, però el tema de la calendarització em
-  fastigueja». Aquest segurament és un punt que també puc entendre, i és que ara
-  entre les 20h i les 22h tens una veu en un segon pla recordant-te que has de
-  treure el cubell. Primer de tot diré que oblidar-me de treure algun dia el
-  cubell no m'ha suposat cap daltabaix. Simplement saps que en pocs dies tornarà
-  a passar aquesta fracció. Ara bé, si la cosa realment és molesta —anem a
-  imaginar que aquell dia havies fet el teu famós fumet de peix—, sempre pots
-  anar a la deixalleria a tirar la brossa. Jo personalment no he hagut de
-  recórrer a aquest recurs: m'espero a la pròxima recollida i llestos.
-
-Per tant, diria que el pati encara no està del tot calmat, i és que crec que
-encara hi ha gent que enyora el sistema anterior, independentment dels
-arguments.
-
-## Reptes pel futur
-
-Una de les queixes que són totalment vàlides és que a vegades et trobes amb
-*voluminosos* a la cantonada de casa teva. Dit d'una altra manera, alguns veïns
-per la mandra de trucar a la deixalleria perquè passessin a buscar el seu
-matalàs, el van deixar a la mateixa cantonada i esperen a que desapareixi per
-art de màgia. Aquesta és una queixa que trobo molt legítima, i és que fa pena
-veure que hi ha gent tan mesquina que ha preferit embrutar el carrer amb el seu
-matalàs fet merda, que no pas trucar al servei de deixalleria. Ara bé, i sense
-voler invalidar aquesta queixa, he de dir que això ja passava abans: l'únic
-canvi és que abans ho deixaven al costat dels contenidors. La "bonica" presència
-de calaixeres podrides es deixava veure uns quants dies fins que el servei de
-deixalleria, avisat per alguna trucada d'algun veí molest, passava per allà i ho
-recollia. Per tant, diria que el tema dels voluminosos no està del tot
-solucionat, encara que honestament no sé quina seria la solució a hores d'ara...
-
-Una altra queixa, però que no afecta a Capellades, és que a les urbanitzacions
-el calendari és una pua: no passen tots els dies. He de dir que per a municipis
-amb moltes urbanitzacions el porta a porta pot ser més perepunyetes. Ara bé, hi
-ha municipis de l'Anoia amb la població molt dispersa que han aconseguit aplicar
-el sistema mitjançant àrees tancades. Crec que encara hi ha espai per a la
-millora en aquest sentit.
-
-Un altre repte, i aquest segurament de caire més ideològic, és que la gestió
-d'aquest sistema el porta una empresa privada. Personalment penso que la gestió
-d'assumptes comunitaris s'hauria de fer des de la mateixa comunitat; i en aquest
-cas des de l'ens públic, l'ajuntament. Això és més fàcil de dir que de fer, però
-personalment crec que el següent pas lògic hauria de passar per tractar aquesta
-qüestió.
-
-## Finalment, un petit incís sobre la consciència ecològica
-
-Com podreu haver detectat, aquest sistema ha estat molt benvingut per aquella
-gent que ja reciclàvem, i ha estat molt discutit entre aquella gent que no ho
-feia —permeteu-me la generalització, s'ha de dir que hi ha hagut més gent que no
-reciclava i que ha vist amb bons ulls aquest sistema que no em pensava.
-
-Personalment, per tant, considero que el debat era més aviat de conscienciació
-ecològica que no pas de detalls tècnics. Porto des de ben petit que ens han
-parlat a l'escola de l'efecte hivernacle, dels beneficis del reciclatge,
-d'intentar reduir la contaminació, etc. Dit d'una altra manera, potser portem
-com més de trenta anys en què des de molts cantons s'està donant la matraca
-sobre aspectes ecològics i, tot i així, érem només quatre *frikis* els que
-acabàvem reciclant. Observant les dades que tenim, això és totalment
-insostenible i hem de fer alguna cosa des de ja mateix. El porta a porta pot
-ser una solució a una de les qüestions del problema.
-
-Ara per ara crec que el futur passa per aquest sistema de recollida, encara que
-fastiguegi a alguna gent. Des del meu punt de vista, no podem seguir mantenint
-sistemes que prioritzen la nostra comoditat però que acaben maltractant el
-nostre planeta. Hem de ser tots molt conscients que vivim junts en aquest
-planeta, i que hem de fer el màxim per intentar mantenir-lo per a les
-generacions que han de venir. Ens hi va la vida.