1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
|
---
layout: post
title: La recollida porta a porta
lang: ca
english_available: false
blogpost: true
tags: portaaporta ecologia reciclatge residus municipalisme
---
Si em preguntessin «quin ha estat el canvi que més t'hagi marcat durant l'últim
any?», segurament respondria: el *porta a porta*. Aquest canvi ha modificat com
una comunitat sencera pensa sobre els residus que genera, i com aquests s'han de
gestionar. No sé si hi ha gaire gent interessada en aquest tema, però si n'heu
sentit a parlar o diuen que ho volen implantar al vostre poble, deixeu-me que us
expliqui com ha anat a Capellades i quines perspectives de futur li veig.
## Porta a porta?
Val, primer de tot, què coi és això del porta a porta? La recollida
d'escombraries porta a porta és un sistema en què el servei d'escombaries passa
a recollir la brossa a cada porta. Seguint aquesta lògica els contenidors ja no
són necessaris i, per tant, també es treuen de la via pública. Això canvia
radicalment el paradigma: ja no hi ha contenidors —ni de reciclatge, ni dels
"normals"— i per tant la brossa s'ha de gestionar d'una manera molt diferent.
Però això no és tot, i és que els escombriaires no recullen tot allò que
vulguis, sinó que hi ha un calendari que dicta quin tipus de brossa es recull
cada dia. I aquí, crec, és on el sistema ha tocat més el crostó: el reciclatge
passa a ser obligatori.
## El porta a porta a Capellades
El porta a porta es va implantar a Capellades el juny de l'any passat. Com us
podeu imaginar, malgrat les mil i una xerrades informatives que es van fer,
tothom tenia dubtes sobre el seu funcionament. Hi havia així, des dels més
optimistes que creien que això en qüestió d'unes setmanes ja estaria més que
après, fins als més catastrofistes que imaginaven el Capelló ple de merda fins
amunt —i aquell ric ventall de grisos que s'ho miraven de reüll.
Sigui com sigui, sincerament no crec que ningú tingués ni punyetera idea de com
aniria tot plegat. La primera setmana la recordo d'una manera molt excepcional:
gent que no havia reciclat mai que anava amb l'ai al cor, gent que va esperar
fins a l'últim dia per amuntegar brossa allà on abans hi havien els enyorats
contenidors, gent que no sabia ben bé què significava cada cubell, etc. Això
també s'agreujava amb les aportacions de gent que vivia a les urbanitzacions de
la Torre de Claramunt, en què la brossa no es recull tots els dies. Durant la
primera setmana tot feia pensar que tot aniria malament, però màgicament tot va
anar més o menys bé. Dic màgicament, perquè tot i que jo personalment veia bé
aquest canvi, el flux negatiu que rebia cada dia em feia veure les coses més
aviat negres.
La incertesa dels primers dies es va esvair ràpidament, i mica en mica tothom ja
s'havia après el calendari de la recollida. Ja no apareixien les etiquetes
vermelles del dia següent que indicaven que algun dels teus veïns s'havia
despistat i havia baixat el que no tocava. Tampoc s'escoltaven aquelles notícies
inicials —que en alguns casos segurament eren més aviat mites urbans— de gent
que tiraven les escombraries pel bosc, ni hi havia cap rastre de l'exèrcit de
gats que havia d'envair la vila per culpa dels cubells de l'orgànica.
## Llavors, tot flors i violes oi?
Tal i com pronosticava el sentit comú, al final la gent es va anar acostumant, i
les diferents fraccions s'anaven recollint amb tota la nova normalitat. Els
índexs de reciclatge, evidentment, van millorar amb escreix: Capellades va passar
a tenir un percentatge de residus reciclats del 83%.
Com veieu, estic sent bastant optimista, i és que en general estic molt satisfet
del porta a porta. Ara bé, sé que hi haurà molta gent que em tiraria els plats
pel cap si llegeix aquesta entrada. Suposo que no tot pot agradar a tothom. El
que no faré, però, és tractar aquestes persones com a idiotes i fer veure que
tot és magnífic, perquè en certa part algunes de les queixes provenen d'aspectes
que s'han de polir.
Alguns d'aquests aspectes s'han anat polint a mesura que s'anava veient la
realitat de la vila: s'han adaptat voreres que no eren prou amples per a deixar
els cubells de pisos amb molts habitatges, s'ha delimitat millor on havien
d'anar els cubells en habitatges amb una vorera no gaire usual, etc. No són
aspectes trencadors, però són aquelles petites coses del dia a dia que es poden
fer molestes.
Ara bé, també hi ha queixes que provenen de la mandra o la manca de consciència
ecològica: gent que ja estava molt ben acostumada al sistema «de tota la vida» i
que no en volia saber res de totes aquestes històries dels cubells. També em
jugo un pèsol que encara, avui en dia, hi deu haver gent que acumula la brossa
com ho havia fet sempre i que la tira al poble del costat tot anant a
treballar. Tot i l'entusiasme que teníem els que ja reciclàvem —perquè en un
sentit segurament un pèl egoïsta ens ha simplificat bastant la vida—, puc
entendre les queixes d'aquells que ja veien amb bons ulls el sistema anterior.
Jo, a més, soc un cas especial, ja que just davant del meu bloc de pisos hi
havia uns contenidors d'aquells soterrats i, més avall, hi havia contenidors
normals i de reciclatge. He de dir que amb aquesta experiència he estat capaç de
rebatre molts arguments de gent molesta amb aquest sistema. Com ara:
- «Ara la via està més bruta!». Almenys al meu carrer, els contenidors —fins i
tot els soterrats— eren un merder important. A més, com que tothom apilava la
seva brossa allà, feia que les cantonades on hi havien els contenidors fessin
bastanta llastimeta i la gent les evités.
- «Quan recullen el vidre fa molt soroll». Evidentment la vida devia ser molt
fàcil quan no recollien el vidre davant de la teva porta, però creieu-me que,
vivint a la vora d'un contenidor de vidre, la recollida era molt més sorollosa
que ara. A més, quan els contenidors existien, durant els estius tenia la
costum d'aixecar-me a tancar la finestra a la matinada perquè el camió de la
brossa passava i feia molt més soroll que el que fan ara els escombriaires del
porta a porta. I això era cada dia, perquè la recollida d'abans era *molt més*
sorollosa que no pas ara. Una resposta seria que potser la solució de llavors
passava per recollir la brossa a una altra hora. La veritat, però, és que si
abans es feia en hores inòspites és perquè la recollida era molt més lenta i
molesta que ara: abans quan anaves amb cotxe i et trobaves el camió de la
brossa en altres pobles, sabies que havies begut oli, perquè la cosa tardaria
segles (sobretot si es tractava de contenidors soterrats).
- «Els cubells ocupen molt!». Com en les altres queixes, aquesta idea prové de
gent que no tenia els contenidors davant de casa seva. Els contenidors
ocupaven una bestialitat més que no pas ho fan ara els cubells —fins i tot,
irònicament, els soterrats. De fet, el poble ha guanyat molt d'espai amb
aquest nou sistema, i l'aparició de places d'aparcaments on abans es faria
estrany n'és una prova.
- «Aquest sistema es fa molt pesat». Aquesta és una queixa que entenc, però que
es resol canviant el punt de vista. Per mi era molt més pesat el sistema
anterior. M'explico. Quan tiraves rebuig, algunes vegades el contenidor estava
fins a dalt de tot, i havies de fer equilibris amb la bossa per tal que no
caigués a terra i pogués suposar alguna molèstia. Si reciclaves, a més, el
tema era molt pitjor. La manera com estaven dissenyats els contenidors feia
que, quan estaven molt plens, havies de suar la gota gorda per encabir-hi la
teva bossa. Des del meu punt de vista és molt més còmode deixar un cubell
petit davant de casa, que no pas fer segons quines històries per llançar la
bossa al contenidor.
- «Em sembla bé que es recicli, però el tema de la calendarització em
fastigueja». Aquest segurament és un punt que també puc entendre, i és que ara
entre les 20h i les 22h tens una veu en un segon pla recordant-te que has de
treure el cubell. Primer de tot diré que oblidar-me de treure algun dia el
cubell no m'ha suposat cap daltabaix. Simplement saps que en pocs dies tornarà
a passar aquesta fracció. Ara bé, si la cosa realment és molesta —anem a
imaginar que aquell dia havies fet el teu famós fumet de peix—, sempre pots
anar a la deixalleria a tirar la brossa. Jo personalment no he hagut de
recórrer a aquest recurs: m'espero a la pròxima recollida i llestos.
Per tant, diria que el pati encara no està del tot calmat, i és que crec que
encara hi ha gent que enyora el sistema anterior, independentment dels
arguments.
## Reptes pel futur
Una de les queixes que són totalment vàlides és que a vegades et trobes amb
*voluminosos* a la cantonada de casa teva. Dit d'una altra manera, alguns veïns
per la mandra de trucar a la deixalleria perquè passessin a buscar el seu
matalàs, el van deixar a la mateixa cantonada i esperen a que desapareixi per
art de màgia. Aquesta és una queixa que trobo molt legítima, i és que fa pena
veure que hi ha gent tan mesquina que ha preferit embrutar el carrer amb el seu
matalàs fet merda, que no pas trucar al servei de deixalleria. Ara bé, i sense
voler invalidar aquesta queixa, he de dir que això ja passava abans: l'únic
canvi és que abans ho deixaven al costat dels contenidors. La "bonica" presència
de calaixeres podrides es deixava veure uns quants dies fins que el servei de
deixalleria, avisat per alguna trucada d'algun veí molest, passava per allà i ho
recollia. Per tant, diria que el tema dels voluminosos no està del tot
solucionat, encara que honestament no sé quina seria la solució a hores d'ara...
Una altra queixa, però que no afecta a Capellades, és que a les urbanitzacions
el calendari és una pua: no passen tots els dies. He de dir que per a municipis
amb moltes urbanitzacions el porta a porta pot ser més perepunyetes. Ara bé, hi
ha municipis de l'Anoia amb la població molt dispersa que han aconseguit aplicar
el sistema mitjançant àrees tancades. Crec que encara hi ha espai per a la
millora en aquest sentit.
Un altre repte, i aquest segurament de caire més ideològic, és que la gestió
d'aquest sistema el porta una empresa privada. Personalment penso que la gestió
d'assumptes comunitaris s'hauria de fer des de la mateixa comunitat; i en aquest
cas des de l'ens públic, l'ajuntament. Això és més fàcil de dir que de fer, però
personalment crec que el següent pas lògic hauria de passar per tractar aquesta
qüestió.
## Finalment, un petit incís sobre la consciència ecològica
Com podreu haver detectat, aquest sistema ha estat molt benvingut per aquella
gent que ja reciclàvem, i ha estat molt discutit entre aquella gent que no ho
feia —permeteu-me la generalització, s'ha de dir que hi ha hagut més gent que no
reciclava i que ha vist amb bons ulls aquest sistema que no em pensava.
Personalment, per tant, considero que el debat era més aviat de conscienciació
ecològica que no pas de detalls tècnics. Porto des de ben petit que ens han
parlat a l'escola de l'efecte hivernacle, dels beneficis del reciclatge,
d'intentar reduir la contaminació, etc. Dit d'una altra manera, potser portem
com més de trenta anys en què des de molts cantons s'està donant la matraca
sobre aspectes ecològics i, tot i així, érem només quatre *frikis* els que
acabàvem reciclant. Observant les dades que tenim, això és totalment
insostenible i hem de fer alguna cosa des de ja mateix. El porta a porta pot
ser una solució a una de les qüestions del problema.
Ara per ara crec que el futur passa per aquest sistema de recollida, encara que
fastiguegi a alguna gent. Des del meu punt de vista, no podem seguir mantenint
sistemes que prioritzen la nostra comoditat però que acaben maltractant el
nostre planeta. Hem de ser tots molt conscients que vivim junts en aquest
planeta, i que hem de fer el màxim per intentar mantenir-lo per a les
generacions que han de venir. Ens hi va la vida.
|
